La història dels Chaudoudoux ve del conte « The Warm Fuzzy Tale » de Claude Steiner, psicòleg i escriptor.

Explica que antigament totes les persones naixien amb una bossa màgica plena de Chaudoudoux: petits gestos d’amor, tendresa i bondat. Cada cop que algú donava un Chaudoudoux, l’altre se sentia feliç, estimat i acollit. I el millor era que els Chaudoudoux no s’acabaven mai: com més en donaves, més semblava que en tenies.

Un dia, però, una bruixa envejosa, en veure tanta felicitat, va escampar la por dient que si es donaven massa Chaudoudoux, un dia s’acabarien. Així, la gent va començar a guardar-se’ls, a desconfiar dels altres i a donar Fredfreds — paraules dures i gestos freds que feien mal.

El món es va tornar trist i fred.

Però alguns van continuar donant els seus Chaudoudoux. I així van demostrar que l’amor i la tendresa, lluny d’acabar-se, creixen quan els compartim.

El missatge de la història és: donar amor i tendresa fa créixer la felicitat i mai no s’esgota.